Lluisaragones.cat

Espineta amb caragolins

Sat, 21 Aug 2010 16:48:02 +0100

O t’agrada molt o no t’agrada gens ...no hi ha terme mig. És la menja típica de la festa major de Tarragona, i a casa nostra és un menjar típic d’estiu i de vacances. Els motius són obvis, qui no recorda aquella dita de preguntar si s’han menjat caragolins quan arribes tard a una cita després de dinar. És un plat ideal per fer sobretaula i perquè no et vingui d’una hora...

He de reconèixer que els preliminars també són entretinguts. En primer lloc s’han d’anar a plegar els caragolins que, a diferència dels caragols, no cal esperar que plogui, al contrari. Els trobes al gorets aferrats a les motes, sobretot de fonolls. Quan en tens mitja farradeta els rentes amb sal perquè treguin una mica la baba i els poses a bullir amb fonoll i totes les altres herbes aromàtiques que et vinguin de gust i una mica de sal.

Els caragolins, igual que els caragols, s’han d’enganyar perquè quedin tots sortits. És una pràctica una mica cruel, ho reconec. L’altre dia una persona m’ho comparava amb les curses de braus tot i que concloïa sàviament que si és un acte privat i no se’n fa escarni – o fiesta – no és tant reprovable.

En fi, mentre els cargols bullen amb el fonoll i la resta d’herbes fem un sofregit...i aquí cada u el fa a la seva manera. Jo faig el bàsic amb ceba, all, pebrot, tomaca, però també si pot posar albergínia i carbassó. Sofregim l’espineta – quatre o cinc bocins per cap aproximadament que els haurem tingut en remull durant tota la nit- i hi afegim un got de vi blanc i una mica de pebre vermell i un parell de bitxos. S’ha de vigilar molt amb la sal que, en funció de la salabror de la tonyina n’hi afegirem més o menys.

Quan ho tenim tot sofregit hi afegim els caragolins i ho cobrim tot amb aigua perquè faci xup-xup fins que es begui l’aigua.

Quan ja s’ha begut l’aigua ho deixem reposar una estoneta i ja està llest per servir.

Un bon vi blanc com per exemple un chardonnay jove de la Terra Alta

I si només se’n vol fer una tapa no hi ha res com acompanyar-ho amb un bon vermut Izagurre...

Un bon tall de síndria per postres. Cafè i un didalet de Chartreuse com a homenatge als tarragonins. El puro ja és una altra història...

Lectures d’estiu ( i II )

Wed, 11 Aug 2010 16:15:35 +0100

L’estiu també és un bon moment per a -serenament i sense presses- reflexionar, avançar intel·lectualment i reconsiderar aspectes fins ara potser massa inamovibles... sobretot perquè estem immersos en una època, en uns moments que Zigmunt Bauman, amb una definició molt ben trobada, anomena la modernitat líquida... aquella que se’ns escola per les mans, com l’aigua, sense saber ben bé què fer...

La globalització, la crisi econòmica i el paper dels mercats, el minúscul marge de maniobra dels governs dels estats, i ja no diguem de les nacions sense estat... Tot plegat ens en fa adonar que anem amb el pas canviat en més d’una qüestió.
Les circumstàncies de la nostra societat posen de manifest que el poder no és a les mans dels governs sinó a les mans dels mercats, que són globals i sense cap control democràtic. Els mercats, que ens han dut a aquesta situació, són els qui donen ordres als estats: primer perquè els salvin i, després, perquè executin unes polítiques adequades a les seves necessitats...

No hi ha un poder democràtic global, a no ser, com ens diu el mestre Manuel Castells, que es trobi latent, però cada vegada més evident, en mans d’Internet i les tecnologies 2.0.

Però davant d’aquesta immensament dura realitat es palpa esperança.
Estic llegint i rellegint alguns dels mestres i pensadors que tenen discurs poderós i claus d’interpretació del nostre món i que conviden, si més no, a fer una aturada per a mirar amb uns altres ulls i d’una altra manera l’entorn polític, econòmic i social. Sobretot si en el dia a dia de la política, quan aixeques la vista observes vols gallinacis que no duen enlloc... o directament a la desafecció.
Tinc la convicció que falten líders que llancin la mirada més lluny, amb generositat i pensant en el conjunt, és a dir, en els projectes col·lectius.

Carretera interruptus - Article publicat al diari digital www.tribuna.cat (02-08-2010)

Tue, 03 Aug 2010 18:49:51 +0000

Una de les qüestions fonamentals de la sentència del Tribunal Constitucional ha estat deixar clar per als segles dels segles la supremacia única del Govern espanyol a l’hora de decidir i actuar davant la ciutadania i les altres administracions de l’Estat, amb la finalitat, teòrica, que aquesta supremacia jurídica ha de ser l’aval per a garantir aquesta frase tan bonica de la igualtat dels espanyols davant la llei.

De nacions, pops i marques - Article publicat pel diari digital www.tribuna.cat (19-07-2010)

Mon, 19 Jul 2010 15:25:55 +0000

L’ordre de les coses de vegades altera el producte. Tot i que els fets haguessin estat els mateixos, la setmana hauria començat diferent si en lloc que el dissabte s’hagués fet la manifestació més gran de la història de Catalunya i diumenge la selecció espanyola de futbol hagués obtingut l’èxit més gran de la seva història, l’ordre hagués estat l’invers...

“Naranjas de la China” - Francesc Sanuy (El Punt)

Tue, 07 Sep 2010 13:48:35 +0000

Resulta sorprenent que, en plena recta final de la legislatura i quan, a la ruleta, les jeux sont faits, el president de la Generalitat es tregui del barret de copa un possible i presumpte acord d'intencions amb l'empresa xinesa Chery, fabricant d'automòbils, per a estudiar de cara al futur una eventual implantació de la firma xinesa per a acoblar vehicles a Catalunya. Primer, perquè, a final de trajecte, no té cap mena de sentit presentar, com a argument electoralista, una remota probabilitat de materialitzar a mitjà termini una cosa de dubtosa viabilitat i, segon, perquè si la indústria de l'automòbil era una opció important, ja havien tingut abans bones oportunitats per a conservar fàbriques ja existents i per a incentivar la seva expansió, cosa que no es va fer quan calia.

"Welcome" Ryanair? - Germà Bel (La Vanguardia)

Tue, 07 Sep 2010 13:45:44 +0000

Per fi ha arribat Ryanair al Prat. He usat aquesta companyia des de Girona, perquè ofereix una bona relació qualitat/ preu. Dit això, el seu desembarcament a Barcelona és mala notícia, i els seus efectes seran pitjors del que s'ha valorat fins ara: pocs beneficis, molts prejudicis, i balanç global negatiu. Anem per parts.
Pocs beneficis: Ryanair no aporta connectivitat. Gairebé totes les seves rutes ja eren servides des del Prat, i les poques sense vols directes fins ara eren servides a Girona. L'augment del trànsit de Ryanair a Barcelona es compensarà amb la caiguda a Girona i Reus. A més, el viatger típic de Ryanair a Barcelona serà d'oci low cost; pocs viatgers por motiu de treball usaran les noves connexions a aeroports secundaris i apartats de París i Milà. Això sí, Aena ingressarà una bonica quantitat a Barcelona, les taxes del qual són una mica (èmfasi en el matís "una mica") més altes que a Girona i Reus.

Llengua i discriminació - Toni Mollà (El Periódico)

Mon, 06 Sep 2010 20:24:02 +0000

La Defensora del Poble en funcions, María Luisa Cava de Llano, ha recorregut davant el Tribunal Constitucional la llei catalana d'acollida d'immigrants, que considera el català com a primera llengua. El nou codi de consum de la Generalitat també està sota sospita per les seves exigències lingüístiques. Podríem pensar que l'ofensiva es deu a necessitats tàctiques davant la pròxima convocatòria electoral. Però, al meu parer, es tracta d'impugnacions severes d'un incipient model de política lingüística més ambiciós que l'aplicat fins ara.

Motivos para la huelga general - Vicenç Navarro (Público)

Thu, 02 Sep 2010 22:15:48 +0000

És important que s'entengui i se sàpiga què ha passat a la Unió Europea durant aquests últims anys (i no en refereixo només al que ha passat des de l'inici de la crisi en 2007). La participació de les rendes del treball com a percentatge de la renda nacional en el promig dels països de la UE-15 ha anat reduint-se des de principis de l'establiment de la Unió fins avui, baixant del 69% al 56%. Aquest descens ha sigut molt més accentuat en la zona euro, i encara més a Espanya. Això ha anat acompanyat d'un augment de l'atur en el promig de la UE-15 (interromput provisionalment a Espanya per la bombolla immobiliària fins que va esclatar) i d'un deteriorament de les condicions de treball. El percentatge de treballadors que declara treballar en condicions estressants en el promig de la UE-15 ha passado del 32% de la població ocupada a un 54% en 2008. A Espanya ha sigut fins i tot més. Una conseqüència d'això és que les malalties laborals per estrés han augmentado.

Un mapa per al que queda d'any - Antonio Argandoña (El Periódico)

Thu, 02 Sep 2010 22:05:04 +0000

Cada vegada que s'acaben les vacances me'n recordo d'un vell acudit de Forges. Dos funcionaris es troben a l'ascensor, el primer dia de feina. Després de les preguntes de rigor sobre les vacances, un d'ells comenta: «I ara, tornem a la vida ordinària...» I l'altre li diu: «Et faré més fàcil la reincorporació. Enclusa de plater: tas». (Aquesta és una paraula freqüent, i no pas fàcil, als encreuats).
Doncs com que vostè i jo hem donat també per clausurades les nostres vacances del 2010, el vull ajudar en la rentrée. Per això havia pensat de fer un petit mapa del que l'economia ens depararà en els pròxims mesos. Llàstima que el que li explicaré ara no serà cap acudit, sinó més aviat una cosa trista. Consoli's pensant que els economistes sempre ens equivoquem quan preveiem el futur: no sabem què passarà, però podem explicar per què ens sembla que passarà el que diem que passarà.

Reglar malament és no reglar res - Salvador Giner (El Periódico)

Tue, 31 Aug 2010 14:05:42 +0000

La dèria reglamentària és pròpia de països cívicament immadurs. Un país cívicament madur és clar i, si cal, dràstic, en les necessàries lleis que sovint són inevitables perquè la vida quotidiana rutlli amb normalitat. Prohibit prohibir és un ideal estèticament atractiu, però en alguns casos, nociu per a la salut i la pau públiques.

Obra pública i transparència - Francesc Sanuy (El Punt)

Tue, 31 Aug 2010 13:55:52 +0000

(...) Em va resultar penosa l'escena de les poltrones, que van interpretar a la Moncloa els quatre tallanassos dels dos grans bancs i les dues grans caixes cridats a capítol pel president del govern amb permís d'exhibició d'elàstics evocadors de l'economia nacional o la superació de la crisi sistèmica. La imatge era realment la de la reunió de pastors, ovella morta i la visualització de qui mana a can Ribot que ja se sap qui si no és l'amo és el pare. En adonar-se del perniciós efecte de la insolvent petulància d'uns culpables que encara demanaven ajuts estatals, en lloc de demanar perdó i assumir responsabilitats, a la segona trobada els van degradar televisivament.(...) Però el mal ja estava fet i era meridiana l'evidència que els pobres contribuents (que de contribuents rics no n'hi ha, no fos que s'enfadessin) pagarien el FROB, els avals i el rescat de les barbaritats de Castilla-la Manxa (Hernández Moltó) i d'altres caixes, algunes, per cert, catalanes.

Las donaciones - Joan-Josep López Burniol (La Vanguardia)

Sat, 28 Aug 2010 15:53:12 +0000

No ho he oblidat. Va passar a Tudela, a començament de setembre de 1974. Dies després de tornar de vacances, vaig escoltar a la recepció de la notaríi unes veus més altes que de costum. Vaig escoltar la veu d'un dels oficials, que deia amb ènfasi: "Que no dona, que no, que no hi ha res a fer, que vostè ja no es pot tirar enrera". Era una dona de més de 70 anys, vestida completament de negre, menuda i amb molt de nervi, como tantes dones d'aquella teerra. Vídua d'un pagès i veïna d'un poble del sud de Navarra. No sé per quina raó, un dels últims dies de juliol havia atorgat donació de tots els seus immobles a favor dels seus dos fills, una noia casada a Pamplona i un fill que vivia a Saragossa. I tornava a la notaria, poques setmanes després, per a revocar la donació, ja que "els meus fills no volen que visqui sola al poble i em diuen que estaré millor en una residència a la capital; pero lo no vull a anar-me'n, vull morir a casa".

Brumerot ros i dàlies

Mon, 06 Sep 2010 23:39:08 -0700

lluisaragones posted a photo:

Simon & Garfunkel - The Boxer

2010-09-07T23:36:39.000Z